Destí: festa de l'Ascenció
Compost: 1735
Instrumentació: S, C, T, B, cor, 3 tpa, timp, 2 fl, 2 ob, corda, bc amb fag.
Text: autor anònim. Inclou passatges de l'Antic Testament en el núm. 2 (Lc 24, 50-51), núm. 5 (Fets 1, 9 i Mc. 16, 19), núm. 7 (Fets 1, 10-11) i núm. 9 (Fets 1, 12 i Lc 24, 52). El núm. 6 és l'estrofa de Du Friedefürst, Herr Jesu Christ de Johann Rist (1641) i el núm. 11 és la setena de Gott fähret auf gen Himmel de Gottfried Wilhem Sacer (1697).
| 1. COR | |
| Lobet Gott in seinen Reichen, Preiset ihn in seinen Ehren, Rühmet ihn in seiner Pracht; Sucht sein Lob recht zu vergleichen, Wenn ihr mit gesamten Chören Ihm ein Lied zu Ehren macht! | Lloeu Déu en el seu regne, Enaltiu-lo en la seva glòria, Exalceu-lo en el seu esplendor; Honoreu-lo en justícia, Que tots els cors li cantin Un càntic d’homenatge! |
| 2. RECITATIU (T) | |
| Der Herr Jesus hub seine Hände auf und segnete seine Jünger, und es geschah, da er sie segnete, shied er von ihnen. | Jesús tot alçant les mans beneí els seus deixebles, i mentre els beneïa, se separà d’ells. |
| 3. RECITATIU (B) | |
| Ach, Jesu, ist dein Abschied schon so nah? Ach, ist denn schon die Stunde da, Da wir dich von uns lassen sollen? Ach, siehe, wie die hei_en Tränen Von unsern blassen Wangen rolle. Wie wir uns nach dir sehnen, Wie uns fast aller Trost gebricht. Ach, weiche doch noch nicht! | Oh Jesús, ja és el moment d’anar-vos-en? Oh, ja és l’hora De veure com us allunyeu de nosaltres? Oh, mireu com les llàgrimes Banyen la pal.lidesa de la nostra cara. Quin dolor ens causa la vostra partença, Qui podrà consolar-nos? Oh, Senyor, no us en aneu encara! |
| 4. ÀRIA (A) | |
| Ach, bleibe doch, mein liebstes Leben, Ach, fliehe nicht so bald von mir! Dein Abschied und dein frühes Scheiden Bringt mir das allergrö_te Leiden, Ach, ja so bleibe doch noch hier; Sonst werd ich ganz von Schmerz umgeben. | Quedeu-vos, sou el més estimat de la vida, Oh, no em deixeu tan prompte! El vostre comiat i aquesta separació Em saben molt de greu, Senyor, resteu aquí, no us en aneu; Si partiu, em veuré pres del dolor més gran. |
| 5. RECITATIU (T) | |
| Und ward aufgehoben zurehends und furh auf gen Himmel, eine Wolke nahm ihn weg vor ihren Augen, und er sitzet zur rechten Hand Gottes. | A la vista d’ells, s’enlairà i un núvol el sostragué als seus ulls, i s’assagué a la dreta de Déu. |
| 6. CORAL | |
| Nun lieget alles unter dir, Dich selbst nur ausgenommen; Die Engel müssen für und für Dir aufzuwarten kommen. Die Fürsten stehn auch auf der Bahn Und sind dir willig untertan; Luft, Wasser, Feuer, Erden Mu_ dir zu Dienste werden. | Des d’ara tot resta per sota de vós Llevat de vós mateix; Els àngels un per un Es posen al vostre servei. Semblantment els prínceps Se sotmeten a vós amb humilitat. L’aire, l’aigua, el foc i la terra Us serveixen. |
| 7. RECITATIU (T, B) | |
| Und da sie ihm nachsahen gen Himmel fahren, siehe, da stunden bei ihnen zwei Männer in wei_en Kleidern, welche auch sagten: Ihr Männer von Galiläa, was stehet ihr und sehet gen Himmel? Dieser Jesus, welcher von euch ist aufgenommen gen Himmel, wird kommen, wie ihr ihn gesehen habt gen Himmel fahren. | S’estaven mirant encara fixament al cel, mentre ell se n’anava, que se’ls presentaren dos homes amb vestidures blanques i els digueren: Galileus, per què us esteu mirant el cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà de la mateixa manera que l’heu contemplat anant-se’n cap al cel. |
| 8. RECITATIU (A) | |
| Ach ja! so komme bald zurück: Tilg einst mein trauriges Gebärden, Sonst wird mir jeder Augenblick Verhasst und Jahren ähnlich werden. | Oh sí, torneu ben aviat: Poseu fi a la meva tristor, O cada moment se’m farà insuportable Any rera any. |
| 9. RECITATIU (T) | |
| Sie aber beteten ihn an, wandten um gen Jerusalem von dem Berge, der da hei_et der Ölberg, welcher ist nahe bei Jerusalem und liegt einem Sabbater-Weg davon, und sie kehreten wieder gen Jerusalem mit grosser Freude. | Però ells el van adorar prosternats, i se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de l’Olivar, que és a prop de Jerusalem, distant la jornada que es pot fer en dissabte, i retornaren a Jerusalem amb gran alegria. |
| 10. ARIA (S) | |
| Jesu, deine Gnadenblicke Kann ich doch beständig sehn. Deine Liebe bleibt zurücke, Da_ ich mich hier in der Zeit An der künftgen Herrlichkeit Schon voraus im Geist erquicke, Wenn wir einst dort vor dir stehn. | Jesús, la vostra expressió de gràcia se’m manifesta a tota hora. El vostre amor resta amb mi, I em fa sentir La glòria del futur, Quan la meva ànima Comparegui davant vostre. |
| 11. COR | |
| Wann soll es doch geschehen, Wann kömmt die liebe Zeit, Da_ ich ihn werde sehen, In seiner Herrlichkeit? Du Tag, wenn wirst du sein, Da_ wir den Heiland grü_en Da_ wir den Heiland küssen? Komm, stelle dich doch ein! | Quan és que passarà això? Quan serà l’hora benaurada En que podré veure Jesús En la seva Glòria? Oh dia, quan arribaràs? Quan podrem reverenciar el Salvador, Quan el podrem besar? Oh dia, vine de pressa! |
Notes del programa de concert celebrat el 7 de maig de 2005 per la Coral Bach a la Parròquia de Sant Miquel dels Sants de Barcelona:
Sembla que hi ha una certa unanimitat entre els musicòlegs en reconèixer aquesta cantata BWV 11 com un veritable Oratori, entre d’altres motius perquè pertany al grup de composicions sacres que Bach va composar entre 1734 i 1735 i a les que denominà Oratoris.
Però no només es tracta d’una qüestió merament terminològica. A la cantata Lobet Gott in seinen Reichen (Lloeu Déu al seu Regne) es presenten uns esdeveniments recollits als Evangelis i als Fets dels Apòstols que correponen al temps en que Jesús ressuscitat d’entre els morts, després d’haver-se manifestat diverses vegades als seus, es endut cap el Cel.
Per tant el títol correcte de la composició és Oratori, tal i com figura al manuscrit autògraf (Himmelfahrts-Oratorium) i no pas Cantata.
Aquest Oratori es va escoltar per primera vegada el 19 de maig de 1735 i com en altres ocasions, Bach va composar-lo tot parodiant cantates profanes d’ell mateix (perdudes en gran part).
L’Oratori conté d’entrada un cor de grans proporcions, molt de l’estil barroc, que recorda la grandiloqüència del primer cor de l’Oratori de Nadal. Es tracta d’un cor que invita lloar Déu amb totes les forces: Jesús el Crist retorna gloriós a la casa del Pare.
Segueixen intercalats els recitatius dels textos evangèlics de sant Lluc (nº 2), sant Marc i Actes (nº 5) on se’ns relata la separació de Jesús dels seus amics i la seva gloriosa ascensió al Cel. Els passatges Lc 24: 50-51, Ac 1:9, Mc 16:19 tot i acabant amb la frase radiant: Und er sitzet zur rechten Hand Gottes (I s’assegué a la dreta de Déu) estan musicalitzats amb un aire de tristor; és la tristor que deurien sentir aquells que encara no haurien pogut assimilar ben bé l’esdeveniment més portentós de la història de la humanitat: la resurrecció del seu Mestre, i ara que el tornaven a veure els diu que els deixa i que se’n va cap el Pare.
En la mateixa línia es mouen el recitatiu de lliure invenció nº 3 i les aries de contralt nºs 4 (és el “Qui tollis peccata mundi” de l’Agnus Dei de la Missa en si menor) i 8. Tots aquests passatges són una lamentació pel dolor que causa la partença de Jesús i el desconsol de qui tem de perdre’l per sempre.
En mig d’aquest desolat panorama el coral nº6 amb un text de J.Rist ens és com un bàlsam de fe. La congregació universal de creients canta solemnement el reconeixement de la Glòria de Jesús ressuscitat per damunt de tot: els àngels, els prínceps i tota la creació el serviran per sempre! És un coral que fa vessar el cor d’emoció. La melodia es troba al lieder BWV 454 del libre d’Schemelli.
El nº 7 conté un duet en què “els dos homes vestits de blanc” d’Ac 1:10-11 pregunten als deixebles: Ihr Männer von Galiläa, was stehet ihr und sehet gen Himmel? (Galileus, per què us esteu mirant el cel? ). És un fragment molt bonic, fugat en clàusula curta, naturalment en tonalitat major; estan parlant els àngels i ho fan amb autoritat: Jesús vindrà de la mateixa manera que ha estat contemplat anant-se’n cap el cel.
La resposta a l’anunci del àngels és magnífica. El recitat de tenor nº 9 (Lc 24:52 i Ac 1:12) acaba amb un crit d’esperança: Und sie kehreten wieder gen Jerusalem mit gro_er Freude! (I retornaren a Jerusalem amb gran alegria).
Ara canvia la situació: sabem que Jesús ha de tornar i esperarem amb neguit però també amb confiança el dia en què podrem veure’l a dalt del cel, amb tota la seva glòria. L’aria de soprano del nº 10 s’ha descrit com alguna cosa de caràcter celestial, d’elevació per l’esperit; és el desig personal de tornar a veure Jesús; tota la peça està escrita en registres aguts, no conté registres greus (no hi ha violoncel ni baixos de l’orgue).
I per últim el coral final és la manifestació apoteòsica del desig de tota la humanitat que vol veure Jesús. Aquest coral guarda una estreta simetria amb el cor inicial. La melodia es troba als corals d’església BWVs 417 a 419.
Eduard Mañé, maig de 2005