El cant coral agermana i fa canviar consciències, actituds, esmola valors. Sempre s'ha dit que si canvien les consciències la societat es mou i millora. Ho sabem, els catalans, però sembla que no ens ho acabem de creure. Ja no ens (en) recordem de Josep Anselm Clavé, aquell humanista republicà, amic de la classe obrera. Per això fetes com la que us narro en aquest solt han passat desapercebudes. càntics i recitatius al llarg de tres denses hores.
Per als cantaires la performance ha estat una font de gaudi i una ocasió única d'autoafirmació musical. Un segon concert del mateix conjunt humà tindrà lloc el 16 de gener de 2005 a l'església barcelonina de Sant Ildefons, famosa en els annals nostrats pel nom del franquista Luis Martínez de Galinsoga (1959) ("Todos los catalanes son una mierda"). En aquest cas, s'interpreten les cantates primera, tercera i sisena. El passat diumenge 12 de desembre de 2004 el públic de Barcelona va assistir a l'audició completa del tan famós com difícil d'interpretar Oratori de Nadal, BWV 248, de Johan Sebastian Bach, conjunt de sis cantates per a les festes de Nadal.
Ens trobem exactament en el 270è aniversari de la primera audició de l'Oratori. L'esdeveniment va tenir lloc a l'església parroquial de Sant Miquel dels Sants. Hi participaven la Coral Bach de Sant Miquel dels Sants, el Cor Adagi i el Cor ecumènic de les parròquies alemanyes de Barcelona, tots ells sota la direcció del músic Robert Garrigós. L'arranjament instrumental de les cantates va ser obra d'Eduard Mañé, Jordi Domènech i el mateix Robert Garrigós.
Un bell i acuradíssim programa de mà informava que "un Oratori és una gran composició vocal per a solistes i cor amb acompanyament orquestral, de caràcter líric-dramàtic, editada sobre textos bíblics, sense acció ni escenografia".
Per alguns entesos una obra de tal envergadura i durada era impracticable per a no professionals i indigerible per la ciutadania. El cert és que la cantada va ser un èxit i el públic va assaborir un seguit de
El que interessa destacar de tot això, per damunt de tot, és la força inaudita de la gent quan es deixa anar, quan es posa a caminar lliurament. Arran d'experiències com aquesta, qui pot sostenir la tesi de la passivitat ciutadana, davant l'agosarament, l'ambició i la valentia dels promotors del projecte, el sacrifici dels voluntaris cantaires que hi ha participat i l'acollida i bona disposició de la comunitat parroquial de Sant Miquel?. Evidentment no es parteix de zero. Fa uns anys a la mateixa parròquia ja s'havia ofert una audició de la Passió segons Sant Mateo, i més endavant la mateixa comunitat va entomar un repte ben difícil com és cantar la que "ha estat qualificada per molts l'obra religiosa més gran de la història de la música: la Missa en si menor de J.S. Bach".
Aquesta aventura ha posat en moviment professionals (7 solistes, 17 músics) i una munió de voluntaris: 30 sopranos, 29 contralts, 10 tenors, 15 baixos, 84 cantaires en total, sota la concentrada, exigent i alhora tendre direcció de Robert Garrigós.Darrera d'aquesta iniciativa no hi havia ni grans operacions mediàtiques ni el recolzament explícit i institucional de grans institucions bancàries del país (encara que han comptat amb la col·laboració de Caixa de Catalunya). Aquesta seria la gran diferència amb el Messies de Haendel del Palau de la Música, que també mobilitza voluntaris, juntament amb corals professionals.
Pere Solà i Gussinyer
Desembre 2004