L'eco voluble, volava amb l'oreig,
obria la reixa d'un jardí bell;
l'acullen rosals i el cant a l'ombreig
retorna preguntes, fetes per ell.
La cantata, ressorgint del solfeig,
té l'harmonia d'un brodat mantell,
i ensems la música al só es rendeix,
l'eco es prolonga a l'escarida pell.
Divins aquests sons portats per la brisa,
un, dos, tres cops, traspassant portals,
van al cor, .. l'oboè en fa plegadissa.
Dialoga amb l'amat, de forma llisa,
es reflexa de ple a la llum dels vitralls;
alcen els ànims, perfums de melissa.
Dedicat a la Coral Bach de Sant Miquel dels Sants, al Cor Adagi i al Cor Ecumènic de les parròquies alemanyes de Barcelona, solistes i músics.
Mª Teresa Altet
Gener 2005