Recitatiu nº 57 (nº 29 segons altres edicions).
L’evangelista narra els darrers moments de la vida de Jesús. Da nun Jesus den Essig genommen hatte, sprach er: Quan Jesús hagué pres el vinagre, digué:…
Tot aquest recitatiu és cantat amb un acompanyament piano d’orgue. Previ a les últimes paraules de Jesús a la Creu, l’orgue inicia l’última de les cadències d’aquest recitatiu amb un acord de sèptima sobre la subdominant; a continuació Jesús, en un solo impressionant que recorre baixant l’escala de fa# menor exclama: Es ist vollbracht! Tot s’ha acomplert. Finalment, pianíssim i amb gran lentitud, l’orgue ataca l’acord de sèptima de dominant per concloure amb l’acord de tònica, i aquí és on hi trobem interpretacions diferents. Aquest acord de tònica és el de Fa# Major o és el de fa# menor?
No hi ha dubte que si l’últim acord d’aquest recitatiu nº57 es presta a ser interpretat segons el gust de l’executant, vol dir que o bé la partitura original de Bach no es conserva íntegrament, o bé no es llegeix prou clarament o bé que ell mateix va deixar indefinida, volent o no, la resolució de la cadència pel que fa al mode.
Al llarg d’un dels assaigs, el bon amic Matthias Weinmann em va cridar l’atenció sobre això. Ell, acostumat a sentir la conclusió en fa# menor, quan va sentir que jo acabava en Fa# Major, no se’n sabia avenir. Certament, hi ha edicions que xifren l’acord en qüestió com a Fa# Major (Breitkopf & Härtel; Eulenburg), directors que l’interpreten com a Fa# Major (N.Harnoncourt. Arnold Schönberg Chor. Concentus Musicus Wien; K.Richter. Münchener Bach-Chor. Münchener Bach-Orchester) però també hi ha edicions que xifren l’acord com a fa# menor (Bärenreiter Urtext) i directors que l’interpreten com a fa# menor (J.Vila. Cor Lieder Càmera. Orquestra Barroca Catalana; M.Suzuki. Bach Collegium Japan). Davant d’aquesta indefinició, la pregunta esdevé immediata: què hi queda millor, l’acord de Fa# Major o l’acord de fa# menor?
Mn. Joaquim explica: A l’evangeli de sant Joan, Jesús se’ns presenta com a sobirà, Fill de Déu veritable i Rei fins i tot en la situació d’humiliació més gran al patíbul, en aquest sentit, la mort de Jesús com a victòria sobre el mal, mereixeria un acompanyament conclusiu en mode major. Tot i així, el moment històric de la mort de Jesús a la Creu que culmina el drama del Gòlgota, és un moment que colpeix els nostres sentiments, de màxim respecte i recolliment interior i això només pot acompanyar-se amb un acord en mode menor.
Entenc molt bé el que diu el mossèn, però deixeu que us confessi una cosa: a mi, concloure aquest recitatiu en mode menor em produeix una sensació com de buidor que m’esvera. Més m’estimo acabar en mode major, la sensació que em produeix és d’esperança. Com el divendres sant, que malgrat tot, cantem exultants: Victòria, tu regnaràs!
Com veieu, Bach va poder escriure el final del nº 57 tant en mode major com en mode menor. Dues sensibilitats que convergeixen en una única realitat: Crist mor, però aquest no és pas el final del capítol més transcendental de la història de l’home, aquella que començà en un poblet amb l’anunciació d’un àngel a Maria.
Eduard Mañé
Abril de 2007