Societat Bach

O h, quina meravella d’Oratori!
R aó tenen els qui hi entenen
A enaltir-ne la seva magnificència.
T othom l’hauria d’haver escoltat, i meditat;
O , encara millor, estudiat i cantat.
R enovaria la seva fermesa espiritual
I es retrobaria a si mateix, ple de joia com tots nosaltres.

D es que l’hem estat assajant que n’hem estat gaudint,
E xternament i interna, fins a saciar-nos-en!

N o pas tan sols els dies dels concerts,
A ns bé cada dia que ens hem trobat!
D onem-ne, doncs, gràcies al Senyor, Déu nostre,
A l Déu encarnat en la figura del Jesús nadó.
L loem-lo i enaltim-lo pels segles dels segles!!!

D educció final prou
E vident, que goso proclamar, amb tota

J oia i
S olemnitat:

B enaurats tots
A quells qui
C anten amb sincera
H umilitat (i una mínima dignitat…).

Agustí Casals
Gener 2005