Societat Bach

La música expressa la Bellesa del Creador

Molts valors humans, cristians i professionals s’uneixen en cada moviment que fa Inma Shara com a directora d’orquestra. De cadascun dels seus gestos emana la fortalesa d’aquesta dona que ha aconseguit una fita realment complicada: fer-se un nom en el món certament “clàssic” de la música clàssica. Una altra fita va ser també la d’esdevenir la primera dona que dirigia un concert al Vaticà davant del Sant Pare. Va ser el desembre passat amb motiu de la commemoració del seixantè aniversari de la declaració del Drets Humans. Segons afirma Inma Shara, que reconeix obertament la fe com un pilar de la seva vida, la música és una forma de sentir, de transmetre i d’estimar la vida, i és sobretot un mitjà per expressar la Bellesa del Creador. 

El món de la música clàssica continua sent molt “clàssic”, sobretot si tenim en compte que la direcció orquestral encara és en bona mesura un reducte estrictament masculí. Amb tot, hi ha excepcions. Juntament amb Marin Alsop i Simone Young, l’alabesa Inma Shara (nom artístic d’Inmaculada Lucía Saráchaga) és de les poques dones que ha dirigit les orquestres simfòniques més importants d’arreu del món, com ara la Filharmònica de Londres o la Filharmònica d’Israel. Confessa, però, que una de les seves millors experiències va ser l’oportunitat d’esdevenir la primera dona que dirigia un concert al Vaticà. Va ser el desembre passat durant la celebració dels seixanta anys de la declaració dels Drets Humans. Segons afirma Inma Shara, que reconeix obertament la fe com a pilar de la seva vida, la música és una forma de sentir, de transmetre i d’estimar la vida, i és sobretot un mitjà per expressar la Bellesa del Creador. 

-Se sol dir que la música és un llenguatge universal, però que és un mitjà per expressar “la bellesa del Creador” ja és una cosa més compromesa …

- És el que crec i el que sento, perquè per a mi l’art és una concepció de la Bellesa i és una projecció de l’ànima de l’ésser humà. Crec en l’art, crec en la música i per a mi és, de debò, el llenguatge universal per excel·lència, és a dir, és el que té la capacitat de despullar l’ésser humà de l’aspecte racional per deixar fluir només el món dels sentiments. Per això, crec en la música com un art sublim. 

- Quines circumstàncies la van dur el desembre passat a dirigir l’orquestra de Frankfurt al Vaticà i davant del Sant Pare?

-Va ser un regal meravellós, el millor regal de la meva vida. Vaig ser-hi no només per circumstàncies professionals –per a mi va ser un gran repte professional- sinó fonamentalment per circumstàncies personals. Va ser tot un honor, un plaer i tot un esdeveniment a la meva vida. A més , vaig tenir el grandíssim honor de poder compartir unes humils paraules amb el Papa. Va ser una conversa absolutament meravellosa al voltant de la música, de la vida i del que suposa la música com a pau interior en l’ésser humà. El Sant Pare és un gran amant de la música clàssica i, per tant, teníem molts punts en comú.  

- Pesa molt l’etiqueta recurrent de dona jove i bonica?

- Sóc una persona molt humil que, sobretot i fonamentalment, estima la música. No em fa res el que es digui mentre es reconegui la meva professió, el meu amor i la meva il·lusió per emocionar el públic. Que d’alguna manera destaquin com sóc personalment, per a mi no és bo ni dolent, simplement m’ho prenc com una projecció o com un afegitó a la meva professió. Sóc molt tolerant i respecto molt l’opinió de tothom, en un sentit o en un altre.  

- Sent vertigen quan rep tants elogis?

- Sóc molt pragmàtica i, per tant, sóc molt conscient que cada concert neix, es desenvolupa i, en aquell mateix moment, també finalitza. Amb la qual cosa sé que l’endemà ha de conquerir novament el públic, he de donar vida una altra vegada a aquesta obra. Sóc conscient també que som molt fràgils com a éssers humans, com artistes i que cal conquerir una vegada i una altra. Evidentment, els elogis són l’aliment principal i fonamental de l’artista, és a dir, en són el motor. He rebut aplaudiments meravellosos que em fan continuar en aquesta professió dura, alhora que apassionant, però al mateix temps sóc molt conscient que cada aplaudiment cal fer-lo néixer en cada moment. Per tant visc una vida senzilla, dedicada plenament a la música -i aquesta és la màgia- constantment. És un camí de superació, és un camí d’esforç, però és un camí màgic. Nosaltres, els artistes, som transmissors de sentiments, som instruments de la música, però per i per al públic. 

- Superació, esforç, lluita … Quins valors, quines actituds i aptituds han marcat la seva carrera professional?

- Sempre he cregut en el talent com una cosa que pertany molt més a una actitud que a una aptitud. Per a mi la nostra actitud vital és la millor ploma que tenim per escriure en el nostre pentagrama principal de la vida. Per tant, tots tenim talents i aptituds, del que es tracta és de fomentar-los i polir-los. Això no obstant, sí que cal capacitat de sacrifici, constància, entrega i molt d’esforç, perquè de felicitat completa no n’hi ha, i el més important és valorar el que la vida ens ofereix, viure-ho amb intensitat, amb il·lusió i sobretot amb generositat envers els altres. Per a mi, doncs, això és el més important: l’actitud per davant de l’aptitud. 

- Aquests valors, però, semblen una mica oblidats avui dia.

- És molt difícil interpretar el concepte de felicitat, reinterpretar-lo o adaptar-lo a la nostra pròpia personalitat, perquè prevalen els valors del consumisme, del plaer immediat, d’uns models de felicitat absolutament erronis. Tenim molta informació i poca formació per assimilar els canvis i per reinterpretar, a més, conceptes com el de felicitat. Moltes vegades vivim en una societat molt quantitativa davant d’una societat qualitativa, que és la que realment et dóna la felicitat. Per tant, moltes vegades aquest concepte de felicitat es projecta a través del que és material i, en aquest sentit, adreça l’ésser humà cap a la insatisfacció, el fracàs, i fins i tot les inseguretats. D’alguna manera cal situar el concepte de felicitat en el sentit que, si bé és cert que a estones implica un sacrifici, és un sacrifici que a llarg termini et dóna una gran felicitat. 

- Dirigir orquestres molt diverses implica també tractar amb gent molt diversa. Què demana als músics que dirigeix?

- Una actitud activa, una passió, una emoció i reconèixer absolutament els interessos comuns de tot aquest gran organisme humà que és l’orquestra: l’entrega i el compromís. QUAN HI HA PASSIÓ I EMOCIÓ ÉS REALMENT QUAN FLUEIX LA MÀGIA DE LA MÚSICA. Del que es tracta és que cada compàs sigui emocionalment actiu; del que es tracta no és que tots siguem genis de la música, sinó que posem el nostre petit talent al servei de la música i al servei dels altres. 

- Espanya està considerat el país amb els millors auditoris d’Europa i amb la construcció de més sales en els últims quinze anys. Com veu la situació de les orquestres espanyoles?

- Fantàsticament bé perquè l’esclat de creació d’auditoris contagia la creació, l’organització i l’amor per la música. En aquest sentit, ha ajudat esplèndidament al naixement de grups de cambra, orquestres simfòniques; ha generat, en definitiva, una agitació musical fantàstica. 

- Malgrat tot, no creu que la música clàssica hauria d’estar més present a les escoles?

- Sempre he apostat per un concepte positiu de la incorporació de la música a l’educació, perquè per a mi la música representa una eina fonamental en l’educació troncal dels infants. Independentment que en un futur s’hi dediquin professionalment, suposa una educació vital de vida, valors i referències. En aquest sentit, és fonamental que la música pugui ser protagonista en la vida dels infants des d’edats primerenques.  

- Què afavoreix aquesta disciplina?

- Absolutament moltes coses. Des del desenvolupament dels hemisferis del cervell, fins a la formació dels infants, en el sentit que en el futur probablement tindran més personalitat per compartir i més força per parlar en públic. Així mateix, t’ajuda no només a sentir sinó també a escoltar, i representa també una educació en l’harmonia a través de la comunicació que es dóna en una orquestra. Realment la música et dóna, a més d’una pau interior indescriptible, una serenor i un equilibri vital, una cosa que és realment important. Tots aquests valors són a la música i n’hi ha molts més, a part de fomentar alguns valors troncals: els infants aprenen que, a la vida, per aconseguir resultats positius cal molt d’esforç, però no com una cosa pejorativa, sinó com una cosa positiva, ja que de l’esforç també neixen les eines positives per afrontar el dia a dia.

Carme Munté, Reportatge de Catalunya Cristiana, 05.03.09