Societat Bach

Marçal Cervera (cel·lo)

Les suites de Bach

Al començament dels anys vint, els Cervera - ell, músic, pedagog, i ella de la família Millet - marxaren a Cuba per fundar i dirigir el Conservatori de Santiago. Allí va néixer Marçal que, poc abans dels quatre anys, ja a Barcelona, es commogué tot escoltant un concert de Lluís Millet Farga, el seu oncle i més endavant el seu mestre, amb la banda Municipal que dirigia Joan Lamote en els temps de glòria. D'aquí la vocació que el portà a dedicar la seva vida a la música no només com a cel·lista, sinó també, en anys pioners, a la viola de gamba. La vella Europa el reconegué ben aviat i fou professor a Friburg, a Lausana i primer cel·lo de l'Orquestra de cambra d'aquesta ciutat, o la del festival de Lucerna.
Deixeble per antonomàsia de Cassadó, és línia directa de l'escola de Pau Casals, i una de les glòries del cel·lo català. I ara fa gala de les seves essències, i en dues sessions a l'Escola Luthier - la primera, memorable - dóna la seva versió de les suites de Bach. És una síntesi del saber musical, el seu so càlid, l'aire amb el que canta la frase, mestratge en l'arc exemplar. És curiós que no tingui a la seva terra el reconeixement que es mereix; la mateixa Fundació Pau Casals hauria de retre homenatge a aquestes glòries del cel·lo, recordar els bons músics; l'oblidat Xancó, i què hem de dir d'en Cassadó, exhibint la seva obra al nivell que li correspon, per a desdir les versions pobres del mercat. Aquest recital de Cervera - que de tant en tant baixa a Barcelona des del seu refugi de Begur - emociona perquè ens permet apreciar el que és fer música amb substància. Gràcies, mestre.