Societat Bach

Direcció: Cristina Pluhar
Intèrprets: L'Arpeggiata

Festival de música antiga

Sembla que primavera i músiques barroca i anterior harmonitzen a gust, mentre que la música simfònica es veu com més d'hivern ... O serà que a Sant Jordi ja ens hem acostumat a això després de 33 edicions del festival. El diumenge 18 Jordi Savall va fer una versió molt bella de la Missa en si menor de Bach, amb una selecció d'intrumentistes cuidada i un excel·lent treball coral que van garantir la brillantor de la proposta tant per tècnica com per musicalitat. El dia 21 Euroconcert va presentar al Palau el pianista Martin Stadtfeld, que desgranà amb un bell so i tempo irregular, el primer quadern del Clave ben temperat. I amb una altra obra mestra: Vespro della Beata Vergine de Monteverdi, precedit de la seva fanfara, s'obrí la nova edició del Festival de Música Antiga, que intenta una referència en el 1610, data de l'edició d'aquesta obra i moment de canvi substancial en l'estètica musical. El vespro és un dels monuments del barroc en el qual hi coincideixen la nova dinàmica de l'òpera neixent amb la fe en el poder eclesiàstic, la seva aliança temporal i el seu corresponent eco al cel. I d'alguna manera la versió de Cristina Pluhar va intentar aquesta brillantor cerimonial, amb tot un conjunt de bons cantants masculins i el bon treball de la soprano Andueza i la mezzo Mancini. De la part instrumental cal destacar trombons i cornets, encara que - aquesta sala no és adequada- la corda, escasa, va acusar la seva presència dominant, el mateix que va passar a la Missa de Bach. Hi va haver moments depurats de color i timbre vocal (duet Rial-Andueza) i bona polifonia en una versió general acurada i bella.