Retalls de premsa

Dansa per a nens i grans al Mercat de les Flors

Els genis de la música barroca Bach i Rameau són els inspiradors dels dos espectacles de dansa que presenta aquest cap de setmana el Mercat de les Flors: Goldberg, dirigit, coreografiat i protagonitzat pel popular actor Ferran Carvajal, i La Bossa Fataka de Rameau, muntatge per a famílies de la Compagnie Montalvo-Hervieu.

BALLAR AMB BACH I RAMEAU
Niños i adultos. Amantes de la danza teatro con mensaje o de la danza directa, dinámica, enérgica. El Mercat de les Flors atiende este fin de semana a todas las edades y a variados gustos con dos espectáculos de carácter muy diferente pero inspirados ambos en la música de dos genios del barroco: Bach i Rameau.

admin – 4 abril, 2008 – 17:59

Una investigadora reconstrueix digitalment la cara de Bach

Caroline Wilkinson va usar mètodes forenses per reproduir la cara del compositor

L'escocesa Caroline Wilkinson ha reconstruït digitalment la cara del compositor alemany Johann Sebastian Bach (Eisenach 1685 - Leipzig 1750) un dels pilars de la música europea, autor d'Els concerts de Brandenburg, El clavecí ben temperat, el Magnificat i la Passió segons sant Joan, entre altres obres.
Wilkinson ha utilitzat tècniques forenses i digitals. Els resultats de la seva investigació, que seran presentats dilluns que ve a Berlin, van ser avançats ahir per la premsa alemanya. Les imatges confirmen que el compositor tenia faccions àmplies i madures, front ample, llavis carnosos i nas gran.
La investigació respon a l'encàrrec plantejat per la Casa Museu del músic a Eisenach, on el 21 de març s'inaugurarà l'exposició Bach a través del mirall de la medicina, coincidint amb el 323è aniversari del naixement del compositor. L'element estrella serà un bust de cera que mostrarà la reconstruïda cara del músic. La mostra també aportarà informació sobre les operacions oculars de Bach - va morir després d'una d'elles - així com altres malalties que va patir.
Caroline Wilkinson va utilitzar les mateixes tècniques que va usar per descobrir els aspectes de Sant Nicolau i del faraó Tutankamon. Primer va reconstruir el crani de Bach. Després, amb un programa informàtic, hi va afegir músculs, cartílags, pell i pèl, fins a arribar al resultat final, conjugant dades obtingudes a partir de retrats, mesuraments del seu crani i de la màscara mortuòria del músic. Caroline Wilkinson també va utilitzar al principi un intent de reconstruir la fesomia de Bach portat a terme el 1894 per l'anatomista Wilhelm His i l'escultor Carl Ludwig Seffner. Tots dos van exhumar el cos de Bach, enterrat a prop d'Eisenach, i Seffner va realitzar un bust en bronze.
"Estem expectants per veure com ha quedat la cara" va afirmar el director del museu, Jörg Hansen, que va explicar que tot i que s'ha seguit un procés minuciós en la recreació dels músculs i dels ossos, el color de la pell, dels ulls i dels cabells del músic segueix sent un misteri. En els retrats que es conserven de Bach, unes vegades els ulls apareixen de color blau, i altres, de color marró. Per als cabells, s'han inspirat en la moda del moment i han agafat com a model la cara que va pintar Elias Gottlob Haussmann.

admin – 9 març, 2008 – 18:28

Reneix el rostre de Bach gràcies a una tècnica forense

La Casa Museo de Bach desveló ayer en Berlín el rostro del maestro del barroco alemán Johann Sebastian Bach (1685-1750) a la edad de 65 años, cuyo busto ha sido reconstruido mediante un minucioso trabajo forense realizado por la antropóloga escocesa Carolina Wilkinson. La Casa Museo de Bach, situada en Eisenach, abrirá el 21 de marzo, aniversario del nacimiento del músico, la muestra Bach en el espejo de la medicina, cuya pieza central será el busto.
La Vanguardia, Secció Panorama, Agència EFE, 04.03.08.

admin – 4 març, 2008 – 14:20

Casa Verdi

Descarrega't l'arxiu adjunt per a visualitzar l'article.

Arxiu Casa verdi

admin – 1 març, 2008 – 00:54

Michael Thaut diu: "La música repara l'activitat neuronal"

Michael Thaut es neurólogo y músico. Tiene 55 años, nació en Hamburgo y vive en Canadá. Es neurocientífico y violinista, es investigador en terapia musical, vicepresidente de la Sociedad Internacional para la Música y la Medicina. Está casado y tiene tres hijos pequeños. Es progresista. Es protestante. Thaut cierra los ojos para responder a cada pregunta; es como si estuviese siguiendo la música que generan sus palabras a medida que brotan de entre los pliegues del cerebro. Thaut estuvo hablando de música y neurociencia en el marco de la exposición Física y Música, vibraciones para el alma, en Cosmo-Caixa. Thaut es doctor en Música por la Universidad de Michigan y es neurocientífico por la Universidad de Colorado. Ha sido violonista profesional durante una época de su vida, y aún toca cuando puede. Me hubiera gustado verle empuñando su violín, pero me dice que no lo ha traído, que esta vez ha venido aquí sólo como científico. La música en sus manos, es una medicina.

admin – 11 febrer, 2008 – 16:56

La música abans de Bach

Una reflexió sobre l'última pel.lícula de Portabella
"Portabella presenta la música de Bach envoltada de sorolls habituals de la vida quotidiana: en els transports públics, en el camioner que l'escolta mentre condueix, en una tempesta ..."
Pere Portabella ha fet una pel.lícula bella i emotiva, El silenci abans de Bach. No és comercial ni està farcida d'acció, de diàlegs i d'arguments trepidants sinó que ens aproxima, lentament i calmada, a alguns detalls de la música i a l'obra del gran músic alemany. Portabella proposa un viatge pel temps i l'espai per mitjà d'algunes escenes insòlites i suggerents, com els joves músics que toquen un preludi de Bach amb el violoncel dins d'un vagó de metro que avança, o bé com una pianola en moviment que interpreta una de les variacions Goldberg en un espai de la Fundació Miró. Portabella presenta la música de Bach envoltada de sorolls habituals de la vida quotidiana: en els transports públics, en el camioner que l'escolta mentre condueix, entre els llamps d'una tempesta, al ritme d'un cavall trotant en un hipòdrom..., la música de Bach es va intercalant mentre la trama salta del segle XVIII al XIX i al XXI i de Barelona a Leipzig i Dresden.

admin – 28 gener, 2008 – 00:25

De l'aigua

Mi relación con el agua es de una amistad fiel y profunda. Más que una amistad es algo que forma parte de mi identidad -de la de todos, claro, porque nuestro cuerpo es un 70% agua- pero más allá de las afinidades fisiológicas, cada cual establece con el agua una relación personal. Yo ya estaba convencida de ello desde hace muchos años, pero un libro me ha confirmado buena parte de esta tesis: Mensajes del agua, de Masaru Emoto, un hombre que ha observado los cristales del agua helada de muchas partes del mundo, fuentes, manantiales, lagos, aguas del grifo; e incluso ha ido más allá del experimento, observando los cristales helados de las aguas sometidas a músicas diversas o a tonos de voz y palabras determinadas, amables o violentas.

admin – 20 gener, 2008 – 20:13

Patrik Nils Juslin diu: "Un so et farà sentir més que mil imatges"

Patrik Nils Juslin, neurocientífic, investiga la música i les emocions. Té 37 anys; és investigador de la relació entre música i emocions a la Universitat de Uppsala amb el projecte "Aprenentatge d'expressivitat musical mitjançant el feedback". Ha descrit set mecanismes neuronals de sentiment musical. Col.labora amb l'Obra Social de la Caixa.
¡Vamos de concierto con Juslin!: al empezar, un acorde disonante nos dispara la adrenalina (reflejo cerebral de raíz) hasta que las primeras notas nos dan buen rollo sin motivo aparente (condicionamiento evaluativo). Luego esa voz de terciopelo, como de chelo en un vibrato, nos pone blanditos y tristones (contagio emocional) ... Pero si ... ¡es la canción de nuestra primera noche! (memoria episódica). Llega una armonía predecible y la música nos descubre un mar tan bello que aniquila toda ambición (imaginería visual), pero, cuando parecía que se resolvía la tensión previa... ¡zas!, un cambio de clave nos corta la respiración (expectación musical). ¡Qué pedazo de concierto! (apreciación cognitiva).

admin – 14 gener, 2008 – 21:07

Veus post-Bach

He visto la película de Pere Portabella El silencio antes de Bach y, puesto que no soy capaz de las florituras de un crítico, sólo diré que es un filme hermoso. No hay que buscarle argumento alguno, se trata de lúcidas pinceladas que discurren por el siglo XVIII, el de Bach; el XIX, de Mendelssohn; y el XXI, de un camionero que goza con la música de Johann Sebastian. Si alguien pone en duda la verosimilitud de que a un común transportista puedan deleitarle las obras de Bach, puedo mencionar el joven zapatero remendón de mi barrio, el cual acompaña su trabajo con música clásica de fondo. Y además, puedo asegurar que conozco cantidad de universitarios carentes de toda sensibilidad artística y válidos sólo para hablar de su profesión o de fútbol.

admin – 11 gener, 2008 – 11:19

Estrena a Reus d'una òpera que fon Barroc i Jazz

El teatro Bartrina de Reus acoge mañana y pasado el estreno de Roses de Gos, una ópera sobre el amor inspirada en Dido y Eneas,
de Purcell. La obra, para diez músicos, coro y cinco cantantes solistas, funde la música barroca con creaciones jazzísticas y arreglos de Francesc Capell. El libreto es del poeta Albert Roig. Gorka Sierra es el director musial y la escenografía la firma Carles Cugat. La obra se verá en otras localidades tarraconenses y en Andorra.
Redacción. La Vanguardia 13.12.07

admin – 13 desembre, 2007 – 14:03
feed XML