Societat Bach - Retalls de premsa

Mestre del cant coral

Tue, 05 Jul 2011 18:54:39 +0200

L’Orfeó Català va retre un emocionant homenatge a Manuel Cabero, el fundador fa ara seixanta anys del Cor Madrigal
Jorge de Persia
Cultura
La Vanguardia 03.07.11

A l’escenari del Palau de la Música, l’Orfeó Català va retre divendres un homenatge al Cor Madrigal, que celebra 60 anys fidel a les premisses fundacionals. En el transcurs de l’acte, es va fer entrega d’una placa commemorativa a Manuel Cabero, fundador de la formació, a qui es va dedicar a més uns parlaments breus que van deixar entreveure emoció, com ho van demostrar els aplaudiments amb què el públic els saludava.

L’organista

Tue, 05 Jul 2011 18:52:38 +0200

“L’organista, amb l’instrument, ha d’establir les condicions perquè el poble es trobi davant de déu”
P.Ramon Oranias, organista titular de la basílica de Montserrat

CatalunyaCristiana
En primer pla (E.B.)
26 de juny de 2011
La música d’orgue i el cant són indispensables en els oficis i les celebracions litúrgiques, especialment en una comunitat monàstica. El P.Ramon Oranias, un dels quatre monjos organistes que actualment té Montserrat, ens explica el paper i el sentit de la música en la litúrgia. També ens descriu d’una manera detallada l’orgue de Montserrat i totes les possibilitats que té.

Piano descomunal per a tancar l'any Chopin

Mon, 10 Jan 2011 09:51:58 +0100

Un concert amb un piano que vol ser el més gran del món clausurà el dijous, en el Museu de Shymbark, al nord de Polònia, el segon centenari del naixement de Frederic Chopin, celebrat al llarg de tot el 2010. L'instrument fa 6.07 m de llarg, 2.495 m d'ample, 1.925 m d'alt i pesa 1820 kg, més del triple del pes d'un piano de cua normal.
La Vanguardia /Ap 02.01.11

Si Bach aixequés el cap

Thu, 07 Oct 2010 16:38:07 +0200

El diari El País de 25 de setembre de 2010, a la secció Crítica de Música, inclou un article de Chema García Martínez referint la interpretació de música de Bach en night clubs. És un resum prou interessant que no publiquem per raons de copyright. Recomanem la seva lectura.

Pierre Hantaï "aquest és un projecte difícil i una mica boig, però necessitava fer-lo"

Mon, 19 Jul 2010 18:00:25 +0200

Concerts a Girona (6, 7 i 8 de juliol de 2010).
Amb el record, encara fresc, d'unes meravelloses Variacions Goldberg l'any 2006, el músic francès Pierre Hantaï s'enfronta, per primera vegada i en primícia mundial, a l'execució de la integral d'El Clave ben temprat de J.S.Bach.
Aquesta compilació de dos cicles de preludis i fugues escrites en totes les tonalitats majors i menors de la gama cromàtica per a instrument de teclat i que ha inspirat a molts creadors, representa la cimera tècnica i interpretativa per a qualsevol músic. Considerat per molts el millor clavecinista actual, executarà, en tres sessions consecutives, aquesta peça clàssica de Bach. Sense cap dubte, aquest esdeveniment significarà una fita difícilment superable tant pel que fa al músic com per a la ciutat.

Sons d'aire i d'aigua

Tue, 06 Oct 2009 17:33:51 +0200

Adjuntem un breu article dedicat a l'obra de la insigne compositora de sardanes Montserrat Pujolar, bona amiga nostra i membre de la Societat Bach.

Pot llegir l'article complet fent clic en el següent enllaç: Article a l'Avui, Sons d'aire i d'aigua

Jordi Savall, premi nacional de música

Wed, 01 Jul 2009 17:06:44 +0200

Nova tanda de Premis Nacionals de Cultura. El Consell de la Cultura i les Arts va anunciar ahir que Jordi Savall és el nou Premi Nacional de Música,....
El jurat acordà premiar Savall per "el seu treball monumental d'investigació musical, culminat amb la gravació de l'obra Jérusalem. La Ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre, que ha dut a terme amb la col·laboració de músics de diferents països i cultures", una peça en "homenatge a una ciutat especial que porta un missatge de pau i és una gran lliçó d'integració cultural a través de la música"....
La Vanguardia 30.06.09.

Sempre Bach

Wed, 10 Jun 2009 21:44:16 +0200

A La Vanguardia de 05.06.09 ha aparegut un article de Clara Sanchis Mira que no té desperdici; refereix el seu desencís per la política, però aquesta secció de la web de la Societat Bach no és el lloc adequat per parlar de política ni de reproduir articles relacionats amb política o amb polítics. Així doncs no ho faré, em limito a recomanar-vos la lectura de l'article citat amb el qual hi podreu estar d'acord o no. Però sí que val la pena reproduir-ne el darrer paràgraf. Després de dir tot el que diu l'articulista, ran de les campanyes electorals dels partits, conclou:
Al cap i a la fi, sempre ens quedarà Bach. La seva música és aquí, a l'abast de qualsevol, és nostra. Potser que ja formi part de nosaltres. Quan mirem al nostre voltant amb desesper, també som ella. S'extrau de nosaltres mateixos, és possible, i l'ordre dels seus sons té la llibertat de l'emoció dins la gàbia d'aquest ordre, com l'estructura de l'esquelet que també subjecta els líquids vulnerables del nostre ésser. L'expressió de la tristor és necessària. Però l'emoció de Bach no encabrita o exacerba l'ànim com la de Chopin, la de Beethoven, la de Sibelius. La seva et deixa al teu aire, avança parsimoniosa cap el seu lloc, un lloc que sempre està en moviment, tan bonic que sembla normal. Entra en els teixits amb naturalitat i surt d'ells i torna a entrar. Si guaitem cap el carrer, sempre ens quedarà Bach. Fins i tot per reflexionar.

Introducció d'E.Mañé.

Dissecció d'un instrumentista

Mon, 23 Mar 2009 12:54:55 +0100

Si hi ha un intèrpret singular és l’organista, que resulta molt diferent als seus companys músics a causa de les peculiaritats de l’instrument. L’organista no toca a sales de concert, normalment toca i assaja a esglésies, sempre obligat a la humilitat de quedar amagat del públic.

Diuen que els intèrprets acaben assemblant-se als seus instruments. Entre intèrpret i instrument hi ha una relació profunda, no gens anecdòtica. Hi ha un intèrpret que considero singular perquè el seu instrument també ho és i el diferencia dels altres instrumentistes. Em refereixo a l’organista. Habitualment -si no és monjo o monja- no té l’instrument a casa per fer dits. Com a molt hi té un succedani. Sempre que ha d’estudiar se n’ha d’anar a l’església. Si ha de fer recitals en llocs diversos, l’organista sap que l’instrument pot variar d’una manera espectacular segons l’indret. Com els pianistes, l’organista s’ha d’emprovar l’instrument, que, a més, és el més complex de tot l’univers musical. Els locals on actua el nostre músic normalment, no són les sales de concert de sonoritat contrastada sinó veritables capses de sorpreses. Amb tot, val a dir que, com a compensació, és el músic que visita més assiduament sumptuoses sales de concert gòtiques, barroques, neoclàssiques… Quasi sempre toca en locals impregnats d’aquella evocadora olor de l’encens i de la cera. Però a l’hora de fer el recital està sotmès al més humil anonimat, ja que la complicada arquitectura de l’instrument fa que el teclat i els registres es trobin en el racó més inversemblant de l’església on actua.

Inma Shara, la primera dona que ha dirigit un concert al Vaticà

Tue, 10 Mar 2009 01:06:08 +0100

La música expressa la Bellesa del Creador

Molts valors humans, cristians i professionals s’uneixen en cada moviment que fa Inma Shara com a directora d’orquestra. De cadascun dels seus gestos emana la fortalesa d’aquesta dona que ha aconseguit una fita realment complicada: fer-se un nom en el món certament “clàssic” de la música clàssica. Una altra fita va ser també la d’esdevenir la primera dona que dirigia un concert al Vaticà davant del Sant Pare. Va ser el desembre passat amb motiu de la commemoració del seixantè aniversari de la declaració del Drets Humans. Segons afirma Inma Shara, que reconeix obertament la fe com un pilar de la seva vida, la música és una forma de sentir, de transmetre i d’estimar la vida, i és sobretot un mitjà per expressar la Bellesa del Creador.

Joves, cal animar-los a escoltar clássica

Mon, 02 Mar 2009 16:56:42 +0100

La música culta no s’avé amb el seu ritme vital, els aburreix, la veuen elitista … però val la pena d’intentar-ho.

“Sí que escolto òpera; al meu pare li agrada i té discs, però ell no sap que me’ls poso”. Jordi, de 15 anys, inquiet i de la broma, és dels pocs del seu entorn que no són aliens a aquest art tricentenari. Ha anat amb la seva classe de l’Escola Pompeu Fabra de Salt en visita guiada al Gran Teatre del Liceu a Barcelona. Participa en una activitat destinada a fomentar el gust per la música clàssica a l’infantesa. Aquesta no és pas una tasca menor. Els experts coincideixen en la dificultat d’arrencar-los del seu dia a dia accelerat i sorollós per sotmetre’ls a la contemplació i el silenci que requereix la sala de concerts. Però l’experiència demostra que un bon treball d’adaptació de les òperes o dels concerts a aquest univers hiperestimulant de la generació de l’MP3 i la videoconsola pot obtenir resultats sorprenents. Val la pena d’intentar-ho?

Concert d'orgue

Tue, 27 Jan 2009 21:06:32 +0100

Anit vaig estar al Palau per escoltar el concert d'orgue i trompeta. A Barcelona no hi ha massa oportunitats per això ja que a l'Auditori l'orgue no s'hi va arribar a construir. Ahir la consola i l'organista eren els protagonistes de l'escenari, cosa que no passa en els concerts a les esglésies on l'organista normalment no es pot veure mentre toca.
El repertori va ser interessant especialment el Preludi i Fuga en re menor de J.S.Bach, que Peter Planyavsky va executar amb una gran mestria musical.
Miriam Fradera Gajo
Sant Boi de Llobregat
Secció Cartes a La Vanguardia 26.01.09

El pitjor no és el silenci

Mon, 12 Jan 2009 00:04:48 +0100

Muchos conciertos navideños celebrados por estas fechas han parado un minuto para reflexionar sobre la situación de las escuelas de música de iniciativa privada. La asociación que las representa lleva tiempo exigiendo al Govern el apoyo económico y la atención que se les presta en otras comunidades. Este apoyo, venga del gobierno o de los ayuntamientos, es el único camino para que los estudios musicales en sus primeros tramos dejen de ser inaccesibles para quienes no pueden pagarlos. Aunque por norma general, creo en la escuela pública como garante de la cohesión social y cultural de un país, suelo anteponer a mis creencias otros criterios que me parecen prioritarios. Y no veo por qué razón, si se hicieron conciertos con la privada porque la oferta pública no cubría la enseñanza obligatoria, no deberían hacerse con enseñanzas mucho más vulnerables como la música.

Escoltar música mitja hora al dia millora la circulació de la sang

Sat, 10 Jan 2009 18:55:41 +0100

La música amanseix les feres ... i millora el ritme cardíac dels humans. Aquesta és la principal conclusió del darrer estudi de la Universitat de Maryland en el qual es demostra que escoltar música al menys mitja hora al dia té efectes molt positius sobre la circulació de la sang a qualsevol edat i a llarg termini. No obstant això, no serveix qualsevol mena de música, sinó que han de ser cançons que agradin a l'individu i que no li causin estrés mental al sentir-les.

El Centre de Cardiologia Preventiva de la Universitat de Maryland manté, després de realitzar el seu estudi, que la música actua en l'organisme humà activant la segregació d'òxid nítric en el flux sanguini, i això ajuda a prevenir el creixement de coàguls i el colesterol dolent per a la salut. "L'efecte de la música en la sang dura només uns quants segons, no obstant això per a un mateix individu, el benefici acumulatiu de les seves cançons favorites pot ser molt positiu sigui quina sigui la seva edat" explica Michael Miller.

Amb bona música, les vaques donen més llet

Wed, 10 Dec 2008 19:59:07 +0100

Jordi Jauset, investigador d'efectes i aplicacions científiques del so.
Va nèixer a Lleida i viu a Sant Cugat. Casat i amb dos fills. És enginyer en Telecomunicacions i doctor en Comunicació. Professor de la Universitat Ramon Llull. Va formar un grup musical d'acordions amb els seus sis germans. Als cinc anys donà el seu primer concert.

Durant la Segona Guerra Mundial enviaven als hospitals nord-americans, plens de gom a gom de ferits i escassos de personal i calmants, grups de música que entretinguessin els ferits. Així començaren a observar que els malalts es recuperaven abans amb la música que sense ella. A partir d'això es van començar a fer estudis i no han parat. Avui ja és possible a través dels ultrasons, sense cirurgia, eliminar tumors (sistema que a Espanya s'aplica a l'hospital de la Mútua de Terrassa). A "Música i neurociencia; la musicoterapia" (Ed. UOC) aquest investigador i músic exposa els fonaments, efectes i aplicacions terapèutiques i cita els estudis més recents.