Societat Bach

El día 12 de diciembre del 2004 fue para mi un día tan especial, al poder participar cantando la cantata de Navidad de Juan Sebastian Bach. Supuso un reto para mi ya que nunca había cantado una pieza tan larga y tan difícil. Al principio de los ensayos hubo un día que pensé en tirar la toalla, pero hablando con Robert Garrigós (el director) él me animó a que siguiera y estudiara y así lo hice; no quiero presumir, pero dos meses antes del concierto me lo tomé muy en serio, estudié una y otra vez y ahora estoy muy contenta; cuando oigo el compact del concierto me emociono.

Quiero dar las gracias por todo a Robert y al Dr. Mañé, por hacerme sentir tan feliz, formando parte de sus proyectos.

O h, quina meravella d’Oratori!
R aó tenen els qui hi entenen
A enaltir-ne la seva magnificència.
T othom l’hauria d’haver escoltat, i meditat;
O , encara millor, estudiat i cantat.
R enovaria la seva fermesa espiritual
I es retrobaria a si mateix, ple de joia com tots nosaltres.

D es que l’hem estat assajant que n’hem estat gaudint,
E xternament i interna, fins a saciar-nos-en!

N o pas tan sols els dies dels concerts,
A ns bé cada dia que ens hem trobat!

Quan vàrem cantar la "Passió segons Sant Mateu" vaig decidir que ja em podia morir feliç. Però la tossudesa i il·lusió de l'Eduard ens va embrancar en la "Missa en si menor". Aleshores vaig veure que m'havia equivocat. Ara, l'”Oratori de Nadal" m'ha convençut que el que he fet fins ara només ha estat la punta de l'iceberg. Bach encara m'ha de fer descobrir tantes coses en el món de la Música!

Xavier Lloansí
Desembre 2004

L'eco voluble, volava amb l'oreig,
obria la reixa d'un jardí bell;
l'acullen rosals i el cant a l'ombreig
retorna preguntes, fetes per ell.

La cantata, ressorgint del solfeig,
té l'harmonia d'un brodat mantell,
i ensems la música al só es rendeix,
l'eco es prolonga a l'escarida pell.

Divins aquests sons portats per la brisa,
un, dos, tres cops, traspassant portals,
van al cor, .. l'oboè en fa plegadissa.

Dialoga amb l'amat, de forma llisa,
es reflexa de ple a la llum dels vitralls;
alcen els ànims, perfums de melissa.

Assajant sobre el paper amb ulls i mans,
puc descriure el vaivé, d'onada oberta
d'un mar ple de murmuris encisants,
com aquestes corals que omplen de festa?

Magnifiquen l'Oratori els cantants;
sabré dur el ritme, de la descoberta
exalçaré el só a les notes vibrants…
tota l'harmonia de la trompeta?

Avui la meva vida és envaïda
per una alenada de força nova
que omple tot l'interior d'alegria.

Jo vull expressar el goig d'alguna forma;
el full no te el só, el sent qui l'endevina,
com el missatge de Crist,… que és la norma.

El primer dia d’assaig, estava encara a casa escoltant el disc i llegint a la partitura del núm. 1, i al cap d’una estona li vaig dir a la Mercè, la meva dona: “No hi vaig, no em veig en cor, és massa difícil per mi”. I ella em va contestar: “No abandonis tan de pressa, , ves-hi a veure com ho fan i quin nivell tenen els altres, i si en acabat no ho veus clar, deixes d’anar-hi i en paus...”

I així va ser com em vaig “embolicar” a cantar l’Oratori, que ha estat una aventura a voltes difícil, però sempre gratificant per la música i pels companys. L’evolució dels seriosos problemes del principi, en que semblava que no ens en sortiríem en “un curs”, fins a veure com en Robert anava polint, matisant i “fent música”, el concert de l’Oratori a la Parròquia, plena a vessar, i finalment les tres Cantates a S. Ildefons, on ja se'ns notava una seguretat que ens permetia gaudir plenament de la música,... tot plegat ha esdevingut un procés apassionant.

Hace un año empezábamos los ensayos de la coral del Oratorio. Al principio eramos muchos, pero pasados los primeros meses hubo bastante gente que dejó de venir y por otra parte se incorporaron caras nuevas. Ensayábamos una hora y cuarto aproximadamente a la semana, aunque en casa “en teoría” había que seguir repasando todos los días. A mediados de año, a mi me parecía que no tendríamos tiempo suficiente para hacerlo todo. Vinieron las vacaciones de verano, pero debíamos seguir repasando la partitura y seguir escuchando una y otra vez las cantatas en el C.D. Cuando nos incorporamos en septiembre, me dio la impresión que el grupo estaba más consolidado, y en octubre se integraron los componentes del Cor Adagi.

No em sembla just quedar-me només per a mi aquests sentiments. I és per això que passo a fer-vos partícips d’aquesta immensa felicitat, alegria, entusiasme… És que ha estat una passada!

Realment em sembla un somni. Ara, només en recordar-ho s’humitegen els meus ulls. No tinc prou paraules per expressar aquest benestar, aquest, goig, aquesta emoció…Juntament amb tota la coral, sentir tots els instruments, estar a l’aguait dels senyals del director, en Robert, (des d’aquí li dono el meu agraïment). El seu saber estar, el seu entusiasme, la seva serenor feia que jo també em sentís tranquil·la i assossegada. Les seves paraules abans del concert foren aquestes “ara a disfrutar” I realment, va ser així. D’una banda estic satisfeta d’haver-hi participat, perquè he après moltíssimes coses, tant de música com per part dels meus companys i això és molt enriquidor. Per l’altra banda, i us ho haig de confessar, em sento trista perquè ja s’ha acabat, i ara que farem? Bé, de moment el tornem a fer el dia 16 de gener a l'església de Sant Ildefons.

Ressonen encara en les nostres oïdes el só dels aplaudiments que es feien sentir en la cloenda del "Oratori de Nadal".

Volem fer palès el nostre agraïment a Eduard Mañé, per haver posat al nostre abast una obra de tal magnitud i categoria musical, sense oblidar l'imprescindible col·laboració del nostre director Robert Garrigós, el qual, assaig darrera assaig ha anat donant forma i color als Corals que tots hem pogut fruir.

Ahir vam poder copsar lo que pot assolir-se amb esforç i dedicació constant durant un període de temps que, mirat des d'avui, no ens sembla tan llarg. En el decurs de l'audició, podem dir, fent-nos ressò del parer de més d'una persona, hi va haver moments que hom no va poder controlar els seus sentiments i, a més d'un, ens va ser impossible evitar que els ulls s'enterbolissin. Per sobre de la feina que es veu i es copsa, n'hi ha un altra que aparentment passa desapercebuda, però sense la qual aquest acte no hauria assolit la seva brillantor i efectivitat. La feina que es fa calladament però que fa que un cop feta, s'assoleixi la finalitat desitjada. Per dur-la a terme hem comtat amb la total i absoluta dedicació de la Maria dels Àngels, a la qual i en aquest moment volem reconèixer la seva entrega total i absoluta que ha fet possible la consecució del fi que ens havíem proposat. Moltes gràcies en nom de tot el cor.

Tots sentim encara el só dels aplaudiments d'ahir tarda nit. que van ressonar a la nostra parròquia de Sant Miquel dels Sants.

Cal aplaudir la bona idea d'en Eduard Mañé en posar a les nostres mans aquestes obres tan meravelloses, quasi impossibles de posar en pràctica per directors de prestigi i corals consolidades. Nosaltres vàrem poder cantar "l'Oratori de Nadal" de Johan S. Bach, Gràcies Eduard. També és cert que sense l'empenta d'en Robert que, sense la seva manera de fer-nos responsables als cantaires, no hauríem pogut gaudir d'una bona posada en escena. Darrere de tot això, no obstant hi ha qui recolzant aquesta il·lusió, aquesta tenacitat, aquest bon gust i fa possible que petits detalls tant importants siguin a la vegada necessaris. Ahir vàrem sentir alegria, pau, joia, germanor i vam rebre una energia que ens va vitaminitzar tots els porus de la pell del nostre cos. Voldria que sabéssim portar dins nostre i també transmetre aquesta meravella.